dilluns, 10 d’abril de 2017

La cuina de l'àvia

Il·lustració del llibre “ La Biblia dels creuats i Sha Abbas”. S-XIII

Quan els humans van començar a valer-se del foc, van utilitzar-lo per fer llum, escalfar-se i fer fugir els animals salvatges. Van veure també que els menjars que s'havien posat una estona a prop de les flames eren més digeribles i saborosos.


Les primeres cuines eren senzilles: un foc a terra amb una perola penjada d'una cadena sobre les flames.



Si el perol era més petit es posava sobre un trespeus (un trípode de ferro) per tal que l'olla no toqués el foc directament. També s’hi podien posar altres recipients per cuinar, com paelles, cassoles de fang...

 Trespeus de ferro 


Amb el temps van aparéixer aparells específics per cuinar on el foc hi quedava tancat, de manera que se n'aprofités millor tot el poder calòric. Les primeres cuines eren  construccions quadrades de maons, damunt dels quals es disposava una superfície plana de ferro on s'havien practicat uns forats que anomenaren fogons.


Quan les estufes de ferro van entrar a les cases, sovint la part superior s’aprofitava per cuinar. Llavors van començar a fer-se cuines d’aquest material, que eren com estufes però més grans i amb més usos. 


A la dreta, un foc a terra,
a l'esquerra una cuina de ferro 

Les van anomenar cuina econòmica perquè aprofitaven molt millor el combustible que les llars de foc tradicionals, que perdien calor per tot arreu.


A cal Senyores hi havia una d’aquelles cuines: en concret aquest model era de la marca Reddis. L’àvia em va explicar que era la cuina que feia servir abans, però tot i què ara en tenia una de gas, de tant en tant encara la utilitzava, sobretot a l’hivern, i així escalfava aquella zona de la casa.


A l’esquerra tenia una cavitat per posar-hi carbó o petits tronquets, que xeraven d’allò més bé, i just a sota, un espai que s’omplia de cendra i s’havia de buidar sovint. Al costat, amb una porteta més gran, hi havia el forn (quins canelons més bons sortien d’allà!), i a la part de sobre, dos forats tapats amb diferents cercles de ferro que, éssent concèntrics, donaven l’opció de fer un fogó més ample o més estret, per adaptar la mida a les olles, segons neccessitats.

L'evolució dels combustibles (des de la llenya i el carbó, fins al gas i l'electricitat) va fer variar la forma de les cuines fins a les modernes vitroceràmiques actuals, que si vingués una padrina de fa cent anys pensaria que estem sonats per posar les paelles al damunt d’un vidre.


De totes maneres, hi ha gent a qui li agrada cuinar de forma tradicional, i per això encara es poden trobar cuines de llenya. Jo en vaig veure una fa poc en una botiga de Tàrrega: la venen nova de trinca, còpia exacta de la de casa dels avis.
Amb una diferència… d’econòmica no en té gaire, tot i què  aquí la tenien d’oferta.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Apa, digues què en penses...