Il·lustració del llibre “ La
Biblia dels creuats i Sha Abbas”. S-XIII
Quan els humans
van començar a valer-se del foc, van utilitzar-lo per fer llum, escalfar-se i
fer fugir els animals salvatges. Van veure també que els menjars que s'havien
posat una estona a prop de les flames eren més digeribles i saborosos.
Les primeres
cuines eren senzilles: un foc a terra amb una perola penjada d'una cadena sobre
les flames.
Si el perol era
més petit es posava sobre un trespeus (un trípode de ferro) per tal que l'olla
no toqués el foc directament. També s’hi podien posar altres recipients per
cuinar, com paelles, cassoles de fang...
Trespeus de ferro
Amb el temps van
aparéixer aparells específics per cuinar on el foc hi quedava tancat, de manera
que se n'aprofités millor tot el poder calòric. Les primeres cuines eren construccions quadrades de maons, damunt dels
quals es disposava una superfície plana de ferro on s'havien practicat uns
forats que anomenaren fogons.
Quan les estufes
de ferro van entrar a les cases, sovint la part superior s’aprofitava per
cuinar. Llavors van començar a fer-se cuines d’aquest material, que eren com
estufes però més grans i amb més usos.
A la dreta, un foc a terra,
a l'esquerra una cuina de ferro
Les van anomenar cuina econòmica perquè
aprofitaven molt millor el combustible que les llars de foc tradicionals, que
perdien calor per tot arreu.
A cal Senyores
hi havia una d’aquelles cuines: en concret aquest model era de la marca Reddis.
L’àvia em va explicar que era la cuina que feia servir abans, però tot i què
ara en tenia una de gas, de tant en tant encara la utilitzava, sobretot a
l’hivern, i així escalfava aquella zona de la casa.
A l’esquerra
tenia una cavitat per posar-hi carbó o petits tronquets, que xeraven d’allò més
bé, i just a sota, un espai que s’omplia de cendra i s’havia de buidar sovint. Al
costat, amb una porteta més gran, hi havia el forn (quins canelons més bons
sortien d’allà!), i a la part de sobre, dos forats tapats amb diferents cercles
de ferro que, éssent concèntrics, donaven l’opció de fer un fogó més ample o
més estret, per adaptar la mida a les olles, segons neccessitats.
L'evolució dels
combustibles (des de la llenya i el carbó, fins al gas i l'electricitat) va fer variar
la forma de les cuines fins a les modernes vitroceràmiques actuals, que si
vingués una padrina de fa cent anys pensaria que estem sonats per posar les paelles
al damunt d’un vidre.
De totes
maneres, hi ha gent a qui li agrada cuinar de forma tradicional, i per això
encara es poden trobar cuines de llenya. Jo en vaig veure una fa poc en una
botiga de Tàrrega: la venen nova de trinca, còpia exacta de la de casa dels
avis.
Amb una
diferència… d’econòmica no en té gaire, tot i què aquí la tenien d’oferta.
