Escombra nova escombra bé

 

Les primeres escombres (també anomenades graneres) eren estris de neteja consistents en un feix de branquillons flexibles de palmes, de bruc, de fibres de panís... relligats per un extrem amb un bocí de cordill (més tard filferro), i que s'utilitzaven per a treure la brutícia d'una superfície plana.  

  

Una eina una mica barroera que no serviria per netejar un pis, però que a pagès era indispensable: per escombrar l'era, les quadres, l’entrada de les cases...

Es feia servir, però no era gaire còmode perquè s’havia de treballar ajupit. Per poder fer-ho dret, el manyoc de fibres es va començar a lligar a un mànec de bastó o de canya.

Aquestes escombres tan rudimentàries eren rodones, però l’any 1797 Levy Dickinson, un granger de Massachussetts, va fabricar les primeres escombres planes, més eficaces, i fetes de sorgo (una espècie de panís). La seva dona va fer-ne propaganda entre els veïns, i pocs anys després ja en fabricaven a centenars, arribant a exportar-les arreu del món.

 

 

Actualment, gairebé totes les escombres són planes, i a més de fibres naturals també s’utilitzen altres materials, com per exemple filaments de plàstic. 

 

Un model molt estès és la mopa: una escombra amb un drap a l’extrem, que recull la pols i deixa el terra lluent.

Hi ha escombretes amb el mànec curt, per netejar espais petits, 

i d’altres amb el mànec molt llarg, per arribar als sostres.

Als anys setanta van aparéixer les escombres mecàniques, que mitjançant un sistema de rodets interns, recollien les engrunes en un dipòsit.

 

 

I més tard les escombres elèctriques, que recorden més a un aspirador que a una escombra tradicional.

Les escombres són un estri bàsic del treball domèstic, per això es relacionen amb santes presentades com a mestresses de casa, com Marta de Betània (germana de Llàtzer), o Sant Martí de Porres.

Sant Martí de Porres 

Igualment les trobem en històries populars, com els contes infantils 
La rateta que escombrava l'escaleta,

La Ventafocs,

La Blancaneus... 

Des de temps antics, és tradició associar les bruixes amb l'escombra. Es pensava que la utilitzaven com a mitjà de transport per a enlairar-se i volar.

Un altre dels poders màgics que se’ls atribuien a les escombres era afavorir la fertilitat, i per això les dones que volien quedar-se embarassades en deixaven una sota el llit.

Posades al darrere de la porta, es deia que evitaven l’arribada de visites inoportunes.

L’escombriaire era l’encarregat d’escombrar el carrer i replegar-ne la brutícia. Abans eren molt típiques les nadales que tant els escombriaires com altres professionals passaven per felicitar les festes.

 

Dites catalanes:  

D'un mànec d'escombra en van sortir una vegada set bales, és el refrany equivalent al castellà “las armas las carga el diablo”. 

L’un per l’altre, la casa sense escombrar.

 

Les escombres són estris molt útils, però encara ho serien més si fossin capaces de fer la feina elles soletes.
 No?                                                                                                                     

"Fantasia"  1940

Walt Disney